Divergent arriba als cinemes

Arriba al cinema la primera part de la saga Divergent; narra la història d'una societat que es divideix en cinc categories: Veritat, Abnegació, Osadia, Cordialitat i Erudició. Tots els membres de la societat tenen que escollir abans dels setze anys, a quin grup creuen pertànyer segons les seves habilitats personals més destacades. En aquest dilema es troba la nostre protagonista, la Beatrice...que passarà a anomenar-se Tris...si en voleu saber més d'aquesta apassionant història que combina romanticisme, fantasia i ciència-ficció, podeu llegir el llibre de la biblioteca! 

Novetat: El noi que no tocava de peus a terra

Màgic, delicat i sempre poètic… en John Boyne ens torna a fer un regal en forma de novel·la d’aquestes que diuen per a joves però que en realitat són ben aptes per a tothom.

En aquest cas l’instrument es un nen, en Barnaby, que neix dins del nucli d’una familia obsesionada en passar desaperçebuda, en no sobresortir. El pare i la mare son dues persones avorrides, metòdiques fins l´extenuació. Són extremadament previsibles i no tenen cap mena d’atractiu. Aquests magnífics pares tenen dos fills: un nen i una nena sans, forts, educats i bons estudiants.

Tot rutlla mes o menys bé. Però la cosa s’espatlla quan neix el petit Barnaby. Per què? Perquè el nano en qüestió te una petita particularitat: flota. Flota sense poder evitar-ho! Així que surt del ventre de la seva mare deixa a metges i infermera bocabadats mentre miren cap al sostre des d’on el nano se’ls mira amb una cara d’immensa felicitat. Ara enteneu el títol d’El noi que no tocava de peus a terra, oi?

Vulguis o no, aquesta particularitat d’en Barnaby, normal… Normal, el que es diu normal, no ho és pas! I fot enlaire l’ordre i els costums tan blindats d’aquesta parella de carcamals que té com a pares.

Amb una gràcia innata, el llibre és una crida a la tolerància, a que no cal ser una còpia de ningú per ser feliç, i una reivindicació de que precisament són les particularitats les que són necessàries perquè ens fan ser únics i ens permeten diferenciar-nos dels altres.

Arriba el MOT, el nou festival de literatura

MOT és un festival de literatura de referència nacional que es porta a terme cada any durant el mes d’abril i que té com a tret identitari l’excel·lència dels ponents i de les propostes programades. S'organitza conjuntament amb l’Ajuntament de Girona i l’Institut de Cultura de la ciutat d’Olot.

La programació 2014 del festival MOT es dedica a la literatura fantàstica. Al llarg del festival estan previstes conferències, taules rodones i altres tipus d’actes sobre literatura fantàstica. El programa dels actes integra l’anàlisi d’obres i autors mítics d’aquest gènere, però també inclou autors de gran actualitat internacional, sense oblidar els escriptors catalans actuals. El programa es complementa amb nombroses activitats culturals i lúdiques per tal que la ciutat visqui la literatura fantàstica des de moltes òptiques diferents.

‘Esperant en primavera’, de Du Fu (712-770)

ESPERANT EN PRIMAVERA

Al meu país assolat per la guerra
Ja no li resten més que muntanyes i rius
La primavera arriba
La ciutat colgada de males herbes
Afligit, deixo caure les meves llàgrimes sobre les flors
I els meus sanglots dispersen els ocells colpits per la por
Els focs al front cremen tres mesos sencers
Espero notícies de la meva família
Que em són més estimades que l’or
Em grato el cap
Acaricio el poc cabell grisós que em resta
Les agulles ja no arriben a agafar-lo