L'escriptor/a del mes: Gerard Guix

Per aquestes festes de Nadal us recomanem les les lectures de Gerarda Guix. 

En Gerard va néixer a Vic fa 37 anys, i s'ha especialitzat en la literatura juvenil fantàstica amb la seva trilogia El prodigi, L'enginy i El talent. 

També ha escrit la novel·la Tot el que hauries de saber abans d'estimar-me que va guanyar el Premi Pin i Soler de Novel·la.

A la biblioteca hi teniu un parell de llibres, a què espereu a agafar-los?

El prodigi 

Es diu Axel perquè als seus pares els agradava Guns’n’roses i aquest era el nom del líder. Es diu Axel, però es podria haver dit Odin, per l'oncle de Suècia que mai ha vist, però que cada any li envia un regal d'aniversari. L'Odin és un personatge misteriós i inversemblant, i curiosament l'Axel el coneix just quan el seu cos adolescent comença a patir uns canvis angoixants que l'omplen de dubtes. I és que l'Àxel encara no sap que li espera un combat molt dur ni que d’aquí uns anys els llibres parlaran d’ell, el Prodigi, perquè està a punt de canviar el curs de la història.


Tot el que hauries de saber abans d'estimar-me

 
Ja fa cinc anys de la trobada casual d’en Gerard i l’Anastàsia a Londres. Poc temps després, la noia va anar a viure amb ell a Barcelona, on el jove ha provat de convertir-la en algú diferent de l’estudiant russa que el va atraure, alhora que ella ha mantingut un desconcertant silenci sobre el seu passat.





I si us agrada El prodigi podeu demanar aquestes festes els dos següents llibres de la trilogia:

 L'enginy

 
«El sol ha començat a treure el cap tímidament. Tota la ciutat està tenyida de color taronja i és preciosa tot i el fum que encara l’envolta després de l’atac d’aquesta nit. Com que no sóc un vampir, quan els rajos del sol impactin sobre la meva pell no em passarà absolutament res. Ni me n’adonaré. No són prou potents per desfer tot el gel que porto a dins. No sóc un vampir, desgraciadament. Sóc una cosa molt pitjor».




El talent

«Han passat massa hores des que tots els habitants de la Terra han perdut la consciència en aquest son glaçat, i sembla que, com més temps passi, menys possibilitats hi ha que sobrevisqui ningú. Ni humà, ni animal. Només els vegetals semblen impunes a aquest son letal.

No hi ha esperança en cap racó del globus. Tots els éssers semblen adormits en aquest estrany coma que s’ha apoderat de tot el planeta. Només hi ha vida, i una mica d’esperança, a l’epicentre de la setena extinció massiva. A Barcelona, la ciutat on en aquests moments s’està lliurant la batalla del Ragnarök».